Sempre
temo el moment en què, en el transcurs d'un taller de cuina, he de
parlar de les solanàcies.
Quan
comento que les nostrades i estimadíssimes albergínies, pebrots,
patates i tomàquets, les hem de consumir amb precaució, miro les
cares dels participants del taller i s'omplen de retrets. Francament,
tinc por que no tornin...
Així,
amb el risc que no continueu llegint, us he d'explicar que aquestes
verdures són riques en solanina, que és un alcaloide que s'acumula
a la pell d'aquests vegetals i que, per tant, convindria pelar-los
encara que siguin ecològics. Especialment les patates grillades.
No
tothom és igualment sensible a la solanina, però, en general,
absorbeix el calci dels ossos i el diposita en les articulacions,
artèries i ronyons. Per tant, si teniu problemes artrítics, seria
interessant no abusar d'aquests productes.
En
l'alimentació que considerem mediterrània, les solanàcies vindrien
a segrestar l'excés de calci que ens aporten els làctics de la
dieta. Podríem dir que llet i solanàcies arribarien a establir un
equilibri que es trencaria quan deixem de prendre làctics. La
recomanació seria deixar de prendre ambdós tipus d'aliments alhora.
És
clar que no passa res per un a mica de pa amb tomàquet o una
pinzellada de color en el nostre plat. Sobretot si compensem la
pèrdua de minerals amb una mica d'algues. Però de les verdures del
mar ja en parlarem un altre dia...
Si
voleu saber més, podeu consultar algun treball de Olga Cuevas,
Annemarie Colbin i Montse Vallory. Són excel·lents professionals de
tota la nostra confiança.
