Ens alimentem perquè el nostre organisme disposi de determinades substàncies que el permetin seguir viu. Aquesta afirmació es refereix al cos físic però és cert que també mengem per proporcionar-nos plaer. En aquesta relació dels aliments amb el cos i les emocions hi juguen un munt de qüestions de les que sovint no en som gens conscients.
Per una banda, el nostre cos necessita determinats aliments cuinats de manera simple que no sempre sabem com preparar, i el resultat és que no ens venen de gust i ens avorreixen... D'això en podríem anomenar, el que necessitem.
Per un altre costat, busquem satisfacció emocional en el menjar i a cops rebem efectes no desitjats en àmbits com la salut o el cos físic. És a dir, desitgem determinades menges que no ens són saludables i no sempre ens adonem que aquest desig es troba vehiculat per imatges publicitaries o aprenentatges socials que ens aparten de la pròpia saviesa natural del cos.
I el que necessitem no acostuma a quadrar amb el desitgem... Aquesta és la eterna lluita... És possible arribar a un equilibri?
La proposta seria utilitzar l'alimentació per generar salut física i també emocional a través de la consciència. Hi ha un munt de coses a aprendre en el món de l'alimentació saludable. Algunes les tenim tan a prop que ni ens adonem, com per exemple redescobrir els gustos originals dels aliments.
La exigència i la impaciència no són bones aliades per avançar en aquest camí. Com em deia una bona mestra, la porta s'obre cap endins: Cal aturar-se i aprendre a desenvolupar una mirada amorosa i encuriosida i en això ens ajuda el mindfulness.
Atenció Plena en el menjar vol dir dedicar-nos temps per mastegar i respirar. També per cuinar, millor en companyia. Adonar-nos de la meravella que suposa seure a taula i disposar d'uns aliments saborosos i saludables per satisfer-nos.
No estem avesats a això, no ens en han ensenyat... L'aprenentatge a mindfulness i alimentació és anar descobrint la saviesa del cos, notar el que ens fa sentir bé, triar en funció del que anem descobrint...
I adonar-nos, cada cop amb més freqüència, que el que necessitem és el que desitgem.
