Hem
acabat els seminaris psicoanalítics sobre els trastorns límit de la personalitat.
Gràcies
Javier Arenas, per facilitar-nos aquest llenguatge gens senzill del
psicoanàlisi i acompanyar-nos a comprendre què es troba darrere
d'aquests conceptes que sovint ens aboquen a la confusió.
Més
que l'expressió “trastorns límit de la personalitat”, Javier
Arenas apostaria per anomenar-los “trastorns del límit”,
és a dir, trastorns entesos com una insuficient elaboració edípica de la
estructuració subjectiva. Alguns autors també l'anomenen narcisisme
primari i obeeix a una construcció que pretén resoldre el desempar
originari que la psique no ha sabut simbolitzar. Aquesta clínica es
troba sovint associada a fenòmens addictius, bulímics, anorèxies,
crisi de pànic...
La
paraula és la principal eina simbolitzant que construeix el nostre
psiquisme. Gràcies a aquestes xerrades psicoanalítiques hem anat
comprenent la diferència entre desig i pulsió i com n'és
d'important en aquesta clínica establir ponts simbòlics entre
l'energia pulsional i el desig.
Prenent
l'angoixa com un símptoma comú a un gran nombre de patologies, ha
estat una aportació inestimable el coneixement dels diferents tipus
d'angoixa i del seu ús com a eina per al diagnòstic diferencial
entre les psicosi, les neurosi i els trastorns del límit.
Un
aprenentatge valuós que complementa la meva formació com a
terapeuta i amplia les possibilitat d'abordatge d'alguns símptomes.
