De la mà de l'Esteve Padullès, les caminades organitzades pel Patronat de la Muntanya adreçades a conèixer les plantes autòctones de Montserrat, van molt més enllà de l'aprenentatge de la botànica i dels usos i remeis de les plantes.
L'Esteve contagia aquesta intel·ligència que permet obrir-se a aprendre del món que ens envolta, de les estratègies de supervivència de les plantes, de les seves aliances, de com gestionen el seu espai segons el temps que els toca viure, de com s'adapten per obtenir la llum que necessiten, de com estalvien cada gota d'humitat...
Les seves “prèdiques”, com ell n'hi diu, acostumen a traspuar certeses sobre la interrelació entre els éssers i permeten una mirada de la realitat molt més desaferrada de la que estic acostumada. Tot el que diu em sembla que ho puc aprofitar per endur-m'ho a casa i mirar de practicar-ho en les decisions quotidianes, practicar-ho amb el veí, tenir-ho en compte en lo social...
Sovint m'enxampo amb la sensació de què no sé si estic escoltant una classe de botànica avançada, aprenent mindfulness, participant d'un curs de sostenibilitat o senzillament deixant-me en pau. M'encanta gaudir d'aquests moments on tant és el que passi perquè tot m'acosta al que és important: Poder mirar una mica més enllà de la punta del nas.
Us deixo amb aquesta preciosa imatge de la caminada, l'he titulat “l'alzina escaladora”.
Ho sabíeu, que les alzines viuen en un període vital de mil anys?
Us adoneu de tot el que això comporta? Aishhhh, les alzines... :)
